| |
| 1678: nova datació dels Pastorets més antics |
|
Quan van començar a representar-se els Pastorets? Fins ara, l’historiador mataroní Joan Giménez Blasco havia aportat la referència més antiga (1721), trobada a la Reial Audiència de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Una aportació molt valuosa en la mesura que revelava dos fets de vital importància: establia que els Pastorets havien estat celebrats amb anterioritat, ja que exigia la presència d’un algutzir emparant-se en el bullicio y concurso de las gentes suele ocasionar, i demostrava que eren interpretats en català.
Els esforços d’un altre historiador mataroní, Héctor López, han permès conèixer una nova datació més antiga: 24 de març de 1678. El document, trobat dins la sèrie Registrum Communium de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, prohibeix les representacions dels Pastorets en la nit de Nadal, en els dies de l’Octava de Corpus i Setmana Santa”. La troballa torna a fer referència a representacions passades, i demostra la voluntat d’escenifiar-los malgrat les prohibicions eclesiàstics. Exactament, el text diu així:
“Havent expressament prohibit les representacions dels Pastorets en la nit de Nadal, i en els dies de l’Octava de Corpus, i Setmana Santa les representacions tocants a la institució del Santíssim Sagrament i de la Passió Sacrosanta de Crist Redemptor nostre, que en diferents Parròquies del nostre Bisbat s’acostumaven a representar, no per això algunes persones de la present Ciutat han deixat d’intentar voler fer semblants presentacions.”
La troballa s’ha fet en el marc de la recerca del llibret dels Pastorets més antics. Actualment, aquest honor recau en el manuscrit L’Auto del Naixement del Nen Jesús, també anomenat Els Pastorets (1776), albergat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. El manuscrit, que ha estat extensament estudiat pel filòleg Jordi Malé, està exposat en l’exposició commemorativa dels cents anys dels Pastorets de Mataró.
En les terres de parla catalana, la referència més antiga dels Pastorets es remunta a 1562-64, quan el bisbe de Palma Diego Arnedo s’hi refereix com a “pastorelles”. Segons Joan Miralles, doctor en Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Belears, probablement es tractava d’una comèdia de Nadal, hereva dels rituals officium pastorum (adoració dels pastors) que es representava en els oficis litúrgics nadalencs. |
|
| El trabuc també és cosa de dones |
| Una exposició repassa 150 anys d’història dels Tres Tombs a Sant Cugat |
| Oda al llenguatge figurat |
| Nova etapa de la revista Plecs: més extensió i més qualitat |
| La Nit de la Sardana de les terres lleidatanes celebra els seus 25 anys |
| El CERAP, Premi Antoni Carné a l'Entitat de l'Associacionisme Cultural Català |
| Fortaleses i febleses de la recuperació de la música tradicional després del franquisme |
| Martí Carreras, compositor convidat en el Memorial Joaquim Serra 2019 |
| Solsona, capital del pubillatge de Catalunya |
| Catalunya és terra de sardanes |
| Les danses de l’altre |
| La Pedrera lliurarà els Premis Ateneus |
| Resistirà el periodisme que aconsegueixi la identificació del lector |
| La Setmana de la UNESCO més participativa |
| Les danses populars entren a les escoles d’educació primària |
| La diada castellera de Tots Sants reivindica l’alliberament dels Jordis |
| Incertesa pel bloqueig del pagament de 10 milions a les entitats socials catalanes |
| Els més emblemàtics de Barcelona |
| Els castells en l’obra de Picasso |
| La cultura popular a la Fira Mediterrània de Manresa |
| Concentració de balladors per homenatjar participació al referèndum |
| Manifest del CAC a favor de l’autogovern i el referèndum |
| Brigitta Both guanya el 15è Premi Ricard Camí |
| El futur de Catalunya, a debat |
| 2018, Any Aureli Capmany |
| Acord per a la retransmissió televisiva de les diades castelleres |
| ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana |
| Obertes les inscripcions pel Som Cultura Popular 2018 |
| El conseller sardanista |
| Els Premis Arlequí premien Clara Segura |
| Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat |
| Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana |
| Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria |
| La festa de l’associacionisme cultural |
| El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura |
| L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017 |
| Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull |
| Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire |
| Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur |
| Oberta la convocatòria del Concurs Sons |
| Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes |
| Un any per reivindicar Josep Romeu |
| Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional |
| Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català |
| Si no és viscuda, no és cultura |
| El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa |
| L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari |
| Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya |
| Món Falconer, la revista dels falconers catalans |
| La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana |
| Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música |
| Neixen els Premis Antoni Carné |
| Guanyadors dels Premis Ateneus 2016 |
| “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu |
| 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus |
| Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat |
| Gegants, patrimoni i festa |
| Amant de la cultura popular busca llibre desconegut |
| “La cultura, en mans de qui?” |
| Un poble, moltes lluites |
| 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular |
| El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura |
| Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús |
|
|
