Warning: mysql_real_escape_string(): Access denied for user ''@'localhost' (using password: NO) in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 16 Warning: mysql_real_escape_string(): A link to the server could not be established in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 16 Warning: mysql_real_escape_string(): Access denied for user ''@'localhost' (using password: NO) in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 16 Warning: mysql_real_escape_string(): A link to the server could not be established in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 16 Warning: mysql_real_escape_string(): Access denied for user ''@'localhost' (using password: NO) in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 16 Warning: mysql_real_escape_string(): A link to the server could not be established in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 16 Warning: mysql_real_escape_string(): Access denied for user ''@'localhost' (using password: NO) in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 22 Warning: mysql_real_escape_string(): A link to the server could not be established in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 22 Warning: mysql_real_escape_string(): Access denied for user ''@'localhost' (using password: NO) in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 22 Warning: mysql_real_escape_string(): A link to the server could not be established in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 22 Warning: mysql_real_escape_string(): Access denied for user ''@'localhost' (using password: NO) in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 22 Warning: mysql_real_escape_string(): A link to the server could not be established in /var/www/vhosts/amic.media/httpdocs/campanya_detall2.php on line 22 Notícies
 
Resistirà el periodisme que aconsegueixi la identificació del lector

Els ponents de la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat, celebrada dimarts 21 de novembre, i organitzada per l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), han llençat tres missatges clars als editors i professionals que s'han citat a l'Auditori de La Pedrera: és necessari prioritzar la versió mòbil dels mitjans, crear comunitats d'interès amb els lectors i implicar els subscriptors en el finançament

Per combatre el pessimisme que acostuma a enviar en els debats entorn els mitjans locals, Damien Radcliffe ha enumerat una llista de motius que en justifiquen la seva vigència. Segons el professor de Periodisme a la Carolyn S. Chambers de la Universitat d'Oregon, els mitjans locals pel seu coneixement del territori són imprescindibles per combatre les notícies falses (que ara es diuen fake news, ja que en anglès tot es torna, de sobte i per art de màgia, més interessant), així com també permeten reflectir les preocupacions de la gent, traslladar les conseqüències de les polítiques en el dia a dia d'una comunitat, retre comptes als dirigents que ostenten el poder i reforçar el sentiment de pertinença entre la ciutadania.

A continuació, ha intervingut Rosalía Lloret, que ha emplaçat els assistents a prioritzar les edicions mòbil, diversificar les plataformes de difusió de les notícies, buscar els avantatges competitius respecte de les altres publicacions i implementar sistemes de càrrega instantània en el web. La Directora de Relacions Internacionals d'Online Publishers Association Europe ha alertat que la irrupció de notícies falses pot invisibilitzar la feina dels mitjans de proximitat, provocant una disminució dels ingressos en publicitat. Per evitar-ho, Lloret ha recomanat diversificar les temàtiques dels mitjans, agrupar les persones en nínxols d'afinitats i apostar per canals de difusió més informals, com ara els canals de missatgeria.

En el món digital, ha reflexionat el fundador de la consultoria RocaSalvatella Genís Roca, "proximitat no significa estar proper geogràficament, sinó tenir un vincle personalitzat fort", cosa que trenca el mite d'informar només del que passa al poble/barri/comarca, sinó buscar allò que preocupa a les persones que viuen al nostre poble/barri/comarca. Els mitjans de proximitat han prioritzat la confecció de les peces periodístiques respecte a la renovació de la logística o la investigació de l'audiència. Si volen ser competitius durant els propers anys, és important que assumeixin una "cultura de servei, que es pregunti contínuament que vol l'usuari que hi fa confiança". No limitar-se a ser un mitjà, sinó un agent comunitari capaç d'organitzar debats, conferències, sortejats, debats, etcètera.

Abans de la pausa per al dinar, la investigadora de la Universitat d'Oxford, Sílvia Majó-Vázquez i PepeCerezo, director de l'agència de comunicació i estratègia digital Pepe Cerezo, han incidit en la vessant més tècnica del periodisme. Cerezo ho ha advertit en iniciat la seva conferència: "Us parlaré de conceptes que són més de la borsa que no pas del periodisme"; l'expert digital ha exposat com la publicitat ha canviat la seva manera habitual d'aparèixer als mitjans. Tant pel que fa a la manera com els mitjans la contracten, com la manera que la perceben els usuaris. Fet que es pot exemplificar en el fet que si innocentment hom busca informació del viatge que farà pel pont de desembre, per art de màgia li apareixeran anuncis de contraofertes mentre llegeixi el seu diari digital habitual. Ens espien? La resposta és sí i no. Els algoritmes, és a dir, màquines que parlen amb màquines ho han canviat tot. 


De Goliat a David

Després d'una pausa per a un dinar variat i abundant, però amb una mancança que quasi degenera en drama: no hi havia cafè, s'ha reprès la sessió amb la conferència d'Ismael Nafría, periodista i escriptor especialitzat en mitjans digitals, que ha exposat les conclusions del seu llibre Lliçons del The New York Times per a la premsa de proximitat. Per què rebuscar en el gran gegant de la comunicació, un mitjà que fins i tot cotitza en borsa, per parlar de mitjans de proximitat? Perquè el que fa gran a The New York Times és la seva capacitat per connectar amb l'audiència, i el balanç entre la qualitat en la informació i el desenvolupament de noves innovacions tècniques: incorporació de vídeos, fotografies... Els robots poden escriure un text bàsic, tal com ha exposat el periodista finès Lars Rosenblad, en l'última conferència del dia, que ha ensenyat un exemple d'un resum d'un partit d'hoquei -amb recompte de baixes i substitucions i targetes i expulsions- escrit per un robot, però cal tenir present què oferim als nostres lectors i sobretot perquè ho fem. La relació de pertinença que ha aconseguit The New York Times amb els seus lectors és tal que els atacs del primer president taronja dels Estats Units, és a dir, Donald Trump, és a dir, l'amo del món, al diari van ajudar a pujar el ritme de subscriptors.

El retorn a la qualitat no cal imaginar-se'l amb un periodista amb puro, got de whiskey, camisa arrugada i tirants (ara bé: tampoc hi ha cap regla que contradigui que aquest periodista tipus no pugui fer un gran text, tot i que per desgràcia en queden pocs), la tecnologia pot ser una gran aliada per mostrar un periodisme amb consciència d'utilitat però que permeti un vessant més immersiu. Tal com ha demostrat la periodista Eva Domínguez, que ha presentat el projecte Nushu, que permet als lectors del suplement infantil del diari Ara, jugar amb un personatge a través del que s'anomena realitat augmentada. Què és la realitat augmentada? El joc de Pokemon per als mòbils, en seria el gran exemple. En el cas de Nushu, amb la camèra fotogràfica del mòbil els nens poden expandir l'univers de les imatges impreses i veure com aquestes prenen vida en la pantalla del seu mòbil. Probablement això es veu lluny encara en la premsa digital, però... qui s'apunta a ser el primer?

Després de la conferència en què Rosenblad ha parlat de les singularitats del cas finès (pocs diaris digitals, encara forta presència del paper), però que també viu la dicotomia entre la vella escola o abraçar les innovacions, la jornada ha conclòs amb la taula rodona Des de la Universitat, visions de futur per al periodisme en els mitjans d'informació de proximitat va posar el punt final a la Jornada Internacional. Els professors universitaris Carmina Crusafón, Lluís Costa i Andreu Casero han coincidit en reivindicar l'exercici del periodisme. Serveixi com a síntesi de totes les opinions manifestades aquesta frase de Crusafón: "L'automatització ja arriba fins i tot a la redacció dels mitjans. Per això els nous periodistes hauran d'aprendre i innovar contínuament. Si són capaços de demostrar el retorn social de la seva feina, tenen el futur més que garantit".

Aviam. 

Notícies anteriors:
  • El trabuc també és cosa de dones
  • Una exposició repassa 150 anys d’història dels Tres Tombs a Sant Cugat
  • Oda al llenguatge figurat
  • Nova etapa de la revista Plecs: més extensió i més qualitat
  • La Nit de la Sardana de les terres lleidatanes celebra els seus 25 anys
  • El CERAP, Premi Antoni Carné a l'Entitat de l'Associacionisme Cultural Català
  • Fortaleses i febleses de la recuperació de la música tradicional després del franquisme
  • Martí Carreras, compositor convidat en el Memorial Joaquim Serra 2019
  • Solsona, capital del pubillatge de Catalunya
  • Catalunya és terra de sardanes
  • Les danses de l’altre
  • La Pedrera lliurarà els Premis Ateneus
  • La Setmana de la UNESCO més participativa
  • Les danses populars entren a les escoles d’educació primària
  • La diada castellera de Tots Sants reivindica l’alliberament dels Jordis
  • Incertesa pel bloqueig del pagament de 10 milions a les entitats socials catalanes
  • Els més emblemàtics de Barcelona
  • Els castells en l’obra de Picasso
  • La cultura popular a la Fira Mediterrània de Manresa
  • Concentració de balladors per homenatjar participació al referèndum
  • Manifest del CAC a favor de l’autogovern i el referèndum
  • Brigitta Both guanya el 15è Premi Ricard Camí
  • El futur de Catalunya, a debat
  • 2018, Any Aureli Capmany
  • Acord per a la retransmissió televisiva de les diades castelleres
  • ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana
  • Obertes les inscripcions pel Som Cultura Popular 2018
  • El conseller sardanista
  • Els Premis Arlequí premien Clara Segura
  • Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat
  • Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana
  • Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria
  • La festa de l’associacionisme cultural
  • El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura
  • L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017
  • Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull
  • Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire
  • Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur
  • Oberta la convocatòria del Concurs Sons
  • Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes
  • Un any per reivindicar Josep Romeu
  • Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional
  • Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
  • Si no és viscuda, no és cultura
  • El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa
  • L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari
  • Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
  • Món Falconer, la revista dels falconers catalans
  • La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana
  • Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música
  • 1678: nova datació dels Pastorets més antics
  • Neixen els Premis Antoni Carné
  • Guanyadors dels Premis Ateneus 2016
  • “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu
  • 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus
  • Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
  • Gegants, patrimoni i festa
  • Amant de la cultura popular busca llibre desconegut
  • “La cultura, en mans de qui?”
  • Un poble, moltes lluites
  • 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular
  • El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura
  • Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús